ARTICLES A DESENVOLUPAR

Article -1-

“El conocimiento como deseo”  Hans G. Furth

He escollit aquest article principalment perquè tracta les diferències sobre el coneixement de dos filòsofs i autors com son Piaget i Freud. En segon lloc em semblen dos autors molt oposats en quan als seus arguments i considero que si a dia d’avui simplifiquéssim i uníssim la informació que aporta cadascun d’ells, en comptes de criticar o recolzar les seves postures, obtindríem una teoria global, positiva i més satisfactòria.

La teoria que tracta Piaget fa constància en els canvis bàsics que s’observen durant el desenvolupament del coneixement humà. Els seu interès es centraven principalment en l’adaptació biològica de l’individu, ell va realitzar un seguit d’observacions als seus tres fills per arribar a conèixer les principals etapes del coneixement, aquestes són les següents:

• El saber fer biològic com a estructura del funcionament biològic.
• El saber fer sensoriomotriu, com a estructura de les accions acomodades.
• El saber fer operatori i preoperatori com a estructura del coneixement de l’objecte mental.

Tracta un exemple molt concret i explicatiu on deixa constància del desenvolupament mental dels infants, diu que un nen de 14 mesos veu una pilota en el terra i es diverteix fent-li una patada, en canvi anys després quan aquest nen creix podem observar com fa patades a una pilota imaginaria sense capacitat de que existeixi,  perquè ja es capaç de crear-la a la seva ment.

D’altra banda Freud tracta es repressions primàries de l’infant que són les representacions instintives que formen gran part del món mental del nen. Quan diu repressions fa referència al bloqueig de la consciència lúcida, i la seva funció és la de formar l’inconscient de les persones. També considera que el coneixement és el desig que té el nen. Afirma que el coneixement separat de l’acció es característic del desenvolupament humà, com ho és la sexualitat separada de la reproducció. L’infant adquireix el seu inconscient/superjò durant els 7 anys d’edat. L’inconscient tracta els primer afectes desenvolupats durant la primera infància i considera que són els més forts, creadors i autèntics, es conserven com al fonament indispensable de la imatge que tinguem de nosaltres mateixos i dels nostres records, principalment dels inconscients.

L’afecte i el coneixements dels nens s’emmarca clarament dins d’un context social, aquests amb les seves activitats busquen crear la societat i al mateix temps viure en ella.

Article -2-

“Desarrollo cognitivo y psicoanàlisis”  Mª Teresa Miró i Coll

Fen referència al psicoanàlisis cal dir que estudia i descriu el desenvolupament de la ment del nen basant-se en l’evolució i la formació de la seva pròpia identitat en interacció amb les persones dels seu voltant. Els primer intercanvis afectius són fonamentals per a l’organització i estructuració de la personalitat i la integració de las experiències que són al mateix temps cognitives i afectives.

El desenvolupament del pensament d’un nadó  depèn de dos factors que estan en constant interrelació: un és innat, la tolerància a la frustració, aquest es genera quan apareix la impossibilitat en el nadó de tolerar els sentiments generats  per una situació en la que ell se sent desbordat i el condueix a evadir-se de la realitat i a utilitzar diferents tipus de mecanismes de defensa per cobrir l’ansietat generada. L’altre factor és de tipus ambiental i fa referència als estímuls de l’entorn que percep el nadó, sobretot als de la seva mare. Gràcies a aquests el nen podrà processar les seves experiències a nivell mental, posar en marxa els seus propis mecanismes de defensa front a la frustració e iniciar-se en les pràctiques de l’assaig-error. Aquests mecanismes de defensa formen part del desenvolupament normal de l’ésser humà i compleixen la funció d’amortiguar l’ansietat en situacions en la que apareix un increment d’aquesta i ajudant a diferir l’enfrontament amb la realitat.

L’elecció d’aquest segon article és perquè tracta el concepte de frustració de les persones sense atorgar-li una data de començament, és a dir, els propis nadons quan neixen ja es senten frustrats per diferents situacions i encara que puguin o no manifestar-ho aquest sentiment existeix dins de la seva ment. Penso que els sentiments no van apareixen dins de la nostra ment a mesura que anem desenvolupant-nos, si no que d’altra banda tots naixem amb aquests propis sentiments, només cal que visquem diferents situacions perquè aquest surtin.